divendres, 30 de desembre del 2011

La metàfora tutorial i de la construcció

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinadors centrar en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés.
Papert va ser qui va crear la principal teoria d'aquesta concepció. Va crear el concepte micromon on l'alumne construeix les seves pròpies idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge, seguint un procés reflexiu i actiu. Per tant, ell és qui dona instruccions a l'ordinador per indicar-li quines són les tasques que ha de fer.

Relacionant aquesta metàfora amb una activitat realitzada a l'assignatura de GITIC la més encertada seria el programa Scratch (Clica per anar a l'entrada on és explicat més detalladament que és).
Aquest programa està dissenyat per a que l'alumne pensi en unes idees, imagini un joc o un conte i finalment el programi i el pugui compartir. Per tant, és l'alumne qui li dona les instruccions al programa perquè sigui d'una manera o d'altre, llavors podríem afirmar que està relacionat amb la metàfora de la construcció.


La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor


En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.
L'interès que té aquesta utilització tutorial de l'ordinador es troba en la capacitat que té la màquina per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l'alumne. Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència:


iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)

Una de les activitats realitzades a classe i que relacionaria amb aquesta metàfora seria la zonaClic,  que ens vàrem enfocar més en el JClic (Clica per anar a l'entrada on és explicat més detalladament que és).
El Jclic és un conjunt d'aplicacions pels nens on poden jugar, fer exercicis tant de text com de memorització o anàlisis, etc. No només són aplicacions que ja estan creades sinó que en tenim la possibilitat de crear-ne moltes mé segons en l'aplicació que siguem.


Com a conclusió penso que és molt important treballar amb qualsevol de les eines que facin més eficaç l'aprenentatge, tant a eines que facin de tutor com aquelles que fan que el nen pugui crear les seves pròpies idees. També és molt important dir que no s'ha d'abusar d'aquestes activitats ja que és una mena de suport.



dijous, 29 de desembre del 2011

Poema

Una de les activitats fetes a COED ha sigut la recitació d'un poema. Jo vaig recitar el següent poema de J.V Foix:



ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol. 
Es quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic. 
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
-O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
Es quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.



Un cop vam recitar el poema havíem de fer una autoavaluació. 
Abans de començar la autoavaluació volia dir que ha sigut una activitat força interessant ja que mai sabem fins a quin punt el nervis d'estar sola davant de tothom ens poden fer desconcentrar-nos. Em va sorprendre molt el fet de saber-me de memòria el poema i que de cop i volta em quedes en blanc davant del meus companys, em vaig quedar molt sorpresa ja que al principi anava amb molta confiança i tranquil·litat.

L'autoavaluació parteix d'unes quantes característiques marcades per l'Imma Gòmez. A partir d'aquestes característiques havíem de fer la nostra autoavaluació:

Elecció del text
- Expressió oral
- Mirada
- Veu
- Postura
- Gesticulació
- Control dels nervis
- Altres

Fent una mica el resum de tot penso que la meva recitació ha tingut bàsicament el problema dels nervis que, encara que creiem que no, te la juguen en qualsevol moment. Tal i com he dit abans vaig sortir molt confiada i tranquil·la ja que m'ho sabia molt bé, però quan vaig començar a fer la petita presentació del poema em vaig començar a posar bastant nerviosa. M'ho vaig notar en la concentració, no recordava tant bé com abans el poema, les cames les tenia creuades i les mans algunes estones agafades. La mirada la vaig enfocar al públic tota la estona i el to de veu penso que va ser l'adequat també. Tot i la jugada dels nervis, penso que no el vaig fer gens malament!

Identitat i territori

Aquest treball ha sigut un dels treballs modulars, juntament amb el del bon comunicador.
Al començament ens vam centrar en pensar un lloc (territori) molt comú en la societat, un territori que el pisses molta gent al llarg del dia. Una vegada vam tenir el territori el vam analitzar.
Vam escollir el metro ja que pensem que és un territori on moltes persones pasen estones llagues, ja sigui 10 minuts o bé 4 hores diàries i a més a més identitat pel fet de que hi han moltes series de persones i cadascú amb una identitat pròpia.

Nosaltres ens hem volgut centrar principalment en l’educació que hi ha al metro. Hi ha 3 tipus:

  • L’ Educació no formal, tracta de les institucions educatives que donen lloc fora de l'àmbit extraescolar. És una educació intencional, metòdica que es dóna en una gran varietat d'espais i els seus caràcters són socioculturals i lúdics. Principalment aquest tipus d’educació la veuríem reflexada en les campanyes com “Corre, salta, juga” que és una campanya que està relacionada amb l’art, fomenta la cooperació i el coneixement del transport. Altre campanya seria la de “Qui la fa la paga”, és a dir, tot aquell que es cola serà sancionat amb multa. Aquesta campanya la situem més a prop de l’educació informal perquè el fet de colar-se també sabem que no s’ha de fer per la societat, pels Mitjans de comunicació etc.

  • L’educació informal, que és un Procés d’aprenentatge continu i espontani que es realitza fora del marc de l’educació formal i la no formal, com a fet social no determinat, de manera internacional. Per tant, és aquella informació que ens fa aprendre continuament, a qualsevol territori. L’exemple serà el fet de No robar ni colar-se al metro, en que sabem que no s’ha de fer per la societat, els músics que hi ha el metro que sabem que darrera d’això hi ha una realitat de necessitat, i per últim el respecte que hem de tenir per a que el metro pugui funcionar.

  • Per últim l’educació formal,  és l'ensenyament oficialment reconegut, normalment pel Govern d'un país, que s'imparteix a escoles o centres similars. L’exemple d’aquesta educació seria una visita al centre de control del metro, amb la companyia dels professors de l’escola, una visita guiada al metro, o un passeig per la història del transport públic a Barcelona, entre d’altres.

En conclusió hem pogut observar que el metro no només ens serveix per a transportar-nos, sinò que dins d’ell hi ha una educació necessaria.

En quant a l'exposició que vam fer sen's va quedar una mica curta, ja sigui perquè ho vam fer massa ràpid o que pels nervis ens saltèssim algunes coses... El prezi si que penso que ens va sortir bastant bé ja que vam fer una linea del metro on cada educació era una parada i finalment un video on es veu reflexada que l'educació dels nens parteix del que fan els grans, sobretot els pares.


Aquest va ser el nostre prezi: http://prezi.com/hzxfwxc-jsuj/el-metro-de-barcelona/

dimarts, 6 de desembre del 2011

Anuncis

Avui a COED hem visualitzat dos anuncis. En realitat tres, però un d'ells estava relacionat amb un altre (Seat Altea). El primer que hem vist ha sigut el de "Galeries" i el segon, que estava relacionat amb un tercer, el de la Seat Altea.

L'anunci de la Seat Altea tracta d'una nena que veu un "animal" a una botiga i el vol. Tot i que sigui un monstre lleig la nena el vol, llavors els pares el compren. És un monstre que creix a mesura que li dones amor, a mesura que l'estimes. Arriba un moment en que es fa molt molt gran i no entra ni al cotxe, llavors no poden anar junts a cap lloc. Pensen en que potser amb un cotxe més gran si que podrien anar tots junts i és quan compren el Seat AlteaXL, aquí està el principal de l'anunci, és a dir, allò que volen anunciar (el cotxe).
El que hem fet a COED amb aquest anunci ha sigut inspeccionar les seves característiques, tant el volum de l'anunci, els colors, etc.
En quant al volum de la melodia al principi és lenta però una melodia suau, bonica, a mesura que va creixent més animada fins que arriba el moment en que s'adonen que això de que creixi és un problema, llavors la música comença a estar una mica més forta ja que expressa desesperació perquè no saben com solucionar el problema.
En quant als colors de l'anunci al principi són molt apagats i a mesura que va passant l'anunci els colors van agafant més tonalitat, per tant a mesura que l'amor creix cap al monstre les tonalitats comencen a ser més visibles, fins que al final el cotxe nou és vermell, que és un dels colors que mostren aquest sentiment d'amor.
En quant al text, encara que sigui parlat, relaciona el fet de que el monstre creix amb el fet de que els nens creixen i per tant la família, llavors necessiten comprar un cotxe nou.

<< Porque ya se sabe que pasa con los monstruos, que crecen i crecen i crecen.... >>





Aquest anunci és la continuació de l'altre anunci de la Seat en que s'omple tot el cotxe de pelutxos, joguines i es queda un porquet corrents darrera el cotxe igual que a l'anunci del "Oh, brother" està el mateix porquet assegut al sofà, com si no li fessin gaire cas. Aquest seria l'anunci:




dijous, 1 de desembre del 2011

web 2.0; eduCAT 2.0



Què és WEB 2.0?


En primer lloc, cal dir que la paraula WEB es equivalent a internet.
La WEB2.0 té la capacitat de que hi hagi una comunicació en doble sentit. Nosaltres podem llegir com a una flexa cap avall que hi ha a la xarxa i també podem escriure aquesta mateixa xarxa.
Per tant, si hi ha una doble flexta vol dir que podem llegir i escriure.

Exemples

En categories, primer aniria la WEB 2.0, les xarxes socials seria un exemple de WEB 2.0. 
El Ms Wong també seria un exemple de WEB 2.0 perquè puc veure els marcadors de tots i jo mateixa també tenir aquests mateixos marcadors, aquçi veuríem aquesta doble fletxa.
Un programa important que fa referencia aquesta WEB 2.0 és eduCAT 2.0:


-  El Programa eduCAT 2.0 fa l'ús de les Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC) a la totalitat dels centres del Servei d'Educació de Catalunya. Així, doncs, eduCAT 2.0 agrupa totes les actuacions del Departament d'Ensenyament per promoure l'ús dels instruments digitals en els processos d'ensenyament i aprenentatge.


-  L' eduCAT 2.0 té com a focus principal que els alumnes adquireixin la competència digital i contribueixin al desenvolupament de competències com és ara la competència d'aprendre a aprendre, per facilitar-los un aprenentatge més autònom i personalitzat. Aquest plantejament requereix també un canvi del professorat. Això comporta, en molts casos, canvis significatius en l'organització i la metodologia docents. Aquest procés d'extensió dels usos de les tecnologies digitals ha de propiciar la reflexió col·lectiva sobre les estratègies que cal adoptar per millorar l'aprenentatge dels alumnes.



Per construir un mapa d' eduCAT 2.0 he utilitzat un pealtrees que és on es poden veure reflexades totes les pàgines webs més interessants enllaçades.


PEARLTREES eduCAT 2.0:







Penso que totes les eines que la WEB 2.0 utilitza són necessàries per una educació més eficaç, per a una autonomia i a l'hora connexió entre moltes persones.
L'ús del misterwong, del twitter, del google reader, tot això facilita un conjunt de marcadors socials, pàgines webs necessàries i en el cas del twitter compartir tot allò que sigui necessari (no només de l'educació).

dimarts, 8 de novembre del 2011

CmapTools


Què és Cmap Tools?

És un programa de creació i edició de mapes conceptuals d'una manera fàcil i eficaç. Només cal seguir els passos que ens donen i anar creant.


Què és pot fer amb el CmapTools?
Es poden fer diversos mapes alhora que es van col·locant en diferents pestanyes. També permet posar vincles en cada requadre per accedir directament a les pàgines webs del que es interessi posar en cadascun d'ells.
Encara més, també permet pujar imatges des de l'ordinador, utilitzar diverses formes per fer el mapa conceptual més creatiu, tant amb figures geomètriques, com utilitzant tot tipus de fletxes, etc.


On podem trobar els nostres mapes conceptuals?




CmapTools permet fer el propi mapa conceptual al teu ordinador, però a
més a més estarà penjat en el món virtual, a l' internet. Ens podem crear una carpeta i ficar allà tots els mapes conceptuals que vulguem, els tindrem disponibles a qualsevol ordinador amb internet. A més a més, també ens permet veure altres mapes realitats.







Mapa conceptual GITIC:



dimarts, 1 de novembre del 2011

Qui ets, tu?

El dia 25 d'octubre vam fer a COED una exposició d'imatges per a una activitat anomenada "Qui ets, tu?". Vam haver de fer una redacció d'un company de la classe i desprès mitjançant una fotografia feta per nosaltres mateixos i una frase concreta descriure una de les característiques d'aquella persona.

Aquesta activitat ens ha servit tant per conèixer una mica més els companys com per perdre la vergonya davant de tots ja que cadascú havia d'explicar la seva fotografia i el per què l'havíem relacionat amb aquella persona.

Jo vaig descriure a l'Anna Pèrez i la meva fotografia va ser aquesta:




Vaig decidir fer-li aquesta fotografia a l'Anna perquè una de les coses que més li agrada és la dansa clàssica, concretament el ballet.
Penso que el ballet transmet molta dolçor i tranquil·litat, ja sigui per la música com per els moviments d'aquest ball que són molt suaus, dolços.

Per això vaig decidir posar aquesta frase: Les puntes et transmeten a tu el que tu transmets a tothom: dolçor i tranquil·litat.










Altres de les imatges de l'exposició van ser les següents: 




Maria Royuela



Núria Rubí



Judit Rué