Poema

Una de les activitats fetes a COED ha sigut la recitació d'un poema. Jo vaig recitar el següent poema de J.V Foix:

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol. 

Es quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic. 

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
-O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
Es quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.

Un cop vam recitar el poema havíem de fer una autoavaluació. 

Abans de començar la autoavaluació volia dir que ha sigut una activitat força interessant ja que mai sabem fins a quin punt el nervis d'estar sola davant de tothom ens poden fer desconcentrar-nos. Em va sorprendre molt el fet de saber-me de memòria el poema i que de cop i volta em quedes en blanc davant del meus companys, em vaig quedar molt sorpresa ja que al principi anava amb molta confiança i tranquil·litat.

L'autoavaluació parteix d'unes quantes característiques marcades per l'Imma Gòmez. A partir d'aquestes característiques havíem de fer la nostra autoavaluació:

- Elecció del text

- Expressió oral

- Mirada

- Veu

- Postura

- Gesticulació

- Control dels nervis

- Altres

Fent una mica el resum de tot penso que la meva recitació ha tingut bàsicament el problema dels nervis que, encara que creiem que no, te la juguen en qualsevol moment. Tal i com he dit abans vaig sortir molt confiada i tranquil·la ja que m'ho sabia molt bé, però quan vaig començar a fer la petita presentació del poema em vaig començar a posar bastant nerviosa. M'ho vaig notar en la concentració, no recordava tant bé com abans el poema, les cames les tenia creuades i les mans algunes estones agafades. La mirada la vaig enfocar al públic tota la estona i el to de veu penso que va ser l'adequat també. Tot i la jugada dels nervis, penso que no el vaig fer gens malament!