dissabte, 31 de desembre del 2011

Com parlar bé en públic

Com parlar bé en públic és un llibre de la Joana Rubio i en Frances Puigpelat i el que principalment pretén és donar-nos instruccions per saber parlar en públic, és a dir, parlar davant d’ una sèrie de persones tenint una bona capacitat de comunicació.

No només ens explica com ho hem de fer, sinó que ens especifica en cada cas concret com hem d’actuar segons en la situació que ens trobem.
Parlar bé davant d’un públic no només implica tenir una bona pronunciació, una bona entonació de veu o si parlem amb la velocitat adient. Quan parlem davant d’un públic, les persones, no només ens escolten sinó que també ens observen, això vol dir que hi ha coses molt importants a part de la veu, i del que volem dir. També parla de la importància que tenen cadascun dels factors que hi ha quan parlem en públic, és a dir, el públic, l’orador, l’ambient, etc.
En conclusió, aquest llibre es mostren tots els trucs per a superar el pànic de quedar-nos en blanc, per superar el nerviosisme,  els recursos per a preparar bé un discurs, per guanyar-se l’auditori, també algunes tècniques per poder fer un  discurs amb alguns suports, concretant quins són els més eficaços depenent del tema que es vagi a tractar, etc.




D’aquest llibre he après moltíssim ja que principalment és un llibre que ensenya les pautes bàsiques por poder expressar-nos davant de les persones.
El parlar en públic és una cosa que sempre li hem donat molta importància, perquè quan escrius es pot anar revisant periòdicament allò que vas redactant, quan llegeixes, tot i què en qualsevol moment et pots entrebancar, ràpidament pots retornar a la lectura i continuar sense problemes, però en canvi quan hem de parlar en públic ens posem molt nerviosos, tothom és fixa en nosaltres i parlem amb la finalitat de que tothom ens escolti. Les cames comencen a tremolar, a l’igual que la veu, per tant els nervis ens poden jugar una mala passada. Però per què li donem tanta importància si després mai practiquem? Sempre valorem més saber escriure, per exemple. Podem escriure molt bé, tenir molta expressió i no cometre cap falta, però a l’hora de fer una exposició, o de fer un discurs davant  de moltes persones automàticament ens col·lapsem i en la meva opinió es per la falta de pràctica. És molt difícil, s’ aprèn a parlar bé en públic practicant, si no es practica no arribarem a parlar mai amb seguretat i tranquil·litat, que són dos dels elements més importants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada