dissabte, 31 de desembre del 2011

Tancament

COED

Amb el títol de l'entrada el que vull dir és que és l'última entrada del blog, perquè per molt que aquesta assignatura finalitzi en aquest semestre la continuarem treballant al llarg de tota la nostra vida, ja sigui durant la carrera, fora de l'àmbit educatiu o quan estiguem transmetent els nostres coneixements als docents ja que sinó fos per una bona comunicació no seria possible el bon enteniment. 

Una de les entrades que m'agradaria destacar és la de " Qui ets, tu? ". Penso que aquesta entrada ha sigut important ja que és una de les primeres que vam fer relacionada amb una activitat a classe i a més a més, la primera que vam fer un cop realitzada la primera exposició de la universitat. 
Altre de les que també destacaria és la dels anuncis perquè analitzant-los m'he adonat que darrera d'una imatge, un vídeo, o unes simples paraules hi ha un context molt ampli que no sempre analitzem.
És difícil escollir les entrades perquè totes són molt interessants.







GITIC


El mateix que a COED haig de dir amb el títol de l'entrada. El fet de que es tituli "Tancament" em vull referir a que és l'última entrada del blog, perquè per molt que aquesta assignatura finalitzi en aquest semestre al llarg de la nostra vida haurem d'estar connectats a la tecnologia ja que aquesta s'anirà desenvolupant a gran velocitat i haurem d'estar al dia.
D'entrades de gitic no en podria destacar una o dos en concret ja que hi ha moltes interessants.





MÒDUL

En general he de dir que ha sigut un mòdul molt amè, que he après molt ja que hi ha aspectes tant de COED com el fet de veure un context allà on ni em posava a pensar que el podria haver com a GITIC tants i tants programes, eines, aplicacions que he descobert i que són necessàries com per exemple totes les aplicacions de Google, el Prezi, el CmapTools, etc.



Fins aquí el meu blog!!




BON  ANY 2012!!!!






UNESCO i ITSE

1. Normes UNESCO
En el document de la UNESCO es descriuen tres nivells d'aprofundiment que haurien d'adquirir els docents pel que fa a l'ús de la tecnologia:
  • Nocions bàsiques de tecnologia
    Els docents han de:
    - Conèixer el funcionament bàsic del 'maquinari' i del 'programari'.
    - Ser capaços d'utilitzar la tecnologia durant les activitats amb el conjunt de la classe, amb petits grups i amb alumnes sols.
    - Garantir un accés equitatiu a la utilització de la tecnologia.
    - Posseir les competències i coneixements tecnològics dels recursos web que calen per utilitzar la tecnologia, a fi d'adquirir coneixements complementaris sobre les disciplines i la pedagogia que contribueixin al seu propi perfeccionament professional.
  • Aprofundiment de coneixements
    Els docents han de:
    - Conèixer tota una sèrie d'aplicacions i instruments específics i han de ser capaços d'utilitzar-los amb flexibilitat en diferents situacions basades en problemes i projectes.
    - Ser capaços d'utilitzar xarxes de recursos per ajudar als estudiants a col·laborar, accedir a la informació i comunicar amb experts externs, a fi d'analitzar i resoldre els problemes que s'hagin escollit.
    - Saber utilitzar les TIC per crear i supervisar els plans de projectes dels estudiants de grups d'estudiants o d'estudiants sols. 
    - Ser capaços de crear contextos d'aprenentatge flexibles en les aules
    - Posseir competències i coneixements per crear projectes complexos i vetllar per la seva gestió, per col·laborar amb altres docents i per utilitzar xarxes amb vista a accedir a la informació, als seus col·legues i a experts externs, a fi d'abonar la seva pròpia formació professional.
  • Creació de coneixements
    Els docents han de:
    - Ser capaços de concebre comunitats del coneixement basades en les TIC, i també han de saber utilitzar aquestes tecnologies per fomentar les competències dels estudiants en matèria de creació de coneixements, així com el seu aprenentatge permanent i reflexiu.
    - Ser capaços de desenvolupar un paper de lideratge en la formació dels seus col·legues, així com en l'elaboració i aplicació d'una concepció de la seva escola com comunitat basada en la innovació i l'aprenentatge permanent, enriquits per les TIC.
    - Tenir la capacitat necessària i mostrar la inclinació adequada per experimentar, aprendre contínuament i utilitzar les TIC amb vista a crear comunitats professionals del coneixement.


2. Normes de la ISTE


La ISTE ha publicat dos documents que recullen respectivament les competències que haurien de tenir els docents i les dels estudiants:

  • Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents. Segons aquestes normes els docents haurien de ser competents en:
  • Inspirar i facilitar l'aprenentatge i la creativitat dels estudiants
  • Planificar i dissenyar experiències d'aprenentatge i avaluació incorporant instruments contemporanis
  • Mostrar coneixements, habilitats i estratègies de treball innovadores i centrades en la societat digital
  • Promoure la ciutadania digital i la responsabilitat
  • Millorar la pròpia pràctica professional i la capacitat de lideratge
  • Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants
  • Creativitat i innovació
  • Comunicació i col·laboració
  • Investigació i fluïdesa en l'ús de la informació
  • Pensament crític, resolució de problemes i presa de decisions
  • Ciutadania digital
  • Funcionament de la tecnologia i conceptes

A continuació he afegit un prezi amb cada una de les diapositives tant de la UNESCO com de la ITSE:




Com parlar bé en públic

Com parlar bé en públic és un llibre de la Joana Rubio i en Frances Puigpelat i el que principalment pretén és donar-nos instruccions per saber parlar en públic, és a dir, parlar davant d’ una sèrie de persones tenint una bona capacitat de comunicació.

No només ens explica com ho hem de fer, sinó que ens especifica en cada cas concret com hem d’actuar segons en la situació que ens trobem.
Parlar bé davant d’un públic no només implica tenir una bona pronunciació, una bona entonació de veu o si parlem amb la velocitat adient. Quan parlem davant d’un públic, les persones, no només ens escolten sinó que també ens observen, això vol dir que hi ha coses molt importants a part de la veu, i del que volem dir. També parla de la importància que tenen cadascun dels factors que hi ha quan parlem en públic, és a dir, el públic, l’orador, l’ambient, etc.
En conclusió, aquest llibre es mostren tots els trucs per a superar el pànic de quedar-nos en blanc, per superar el nerviosisme,  els recursos per a preparar bé un discurs, per guanyar-se l’auditori, també algunes tècniques per poder fer un  discurs amb alguns suports, concretant quins són els més eficaços depenent del tema que es vagi a tractar, etc.




D’aquest llibre he après moltíssim ja que principalment és un llibre que ensenya les pautes bàsiques por poder expressar-nos davant de les persones.
El parlar en públic és una cosa que sempre li hem donat molta importància, perquè quan escrius es pot anar revisant periòdicament allò que vas redactant, quan llegeixes, tot i què en qualsevol moment et pots entrebancar, ràpidament pots retornar a la lectura i continuar sense problemes, però en canvi quan hem de parlar en públic ens posem molt nerviosos, tothom és fixa en nosaltres i parlem amb la finalitat de que tothom ens escolti. Les cames comencen a tremolar, a l’igual que la veu, per tant els nervis ens poden jugar una mala passada. Però per què li donem tanta importància si després mai practiquem? Sempre valorem més saber escriure, per exemple. Podem escriure molt bé, tenir molta expressió i no cometre cap falta, però a l’hora de fer una exposició, o de fer un discurs davant  de moltes persones automàticament ens col·lapsem i en la meva opinió es per la falta de pràctica. És molt difícil, s’ aprèn a parlar bé en públic practicant, si no es practica no arribarem a parlar mai amb seguretat i tranquil·litat, que són dos dels elements més importants.

divendres, 30 de desembre del 2011

Taxonomia de bloom

La idea central de la Taxonomia de bloom és què han de desitjar els educadors que els alumnes sàpiguen, és a dir, quins són els objectius educacionals. Tenen una estructura jeràrquica que va del més simple al més complex o elaborat, fins a arribar al de l'avaluació. Quan els educadors elaboren programes han de tenir en compte aquests nivells i, mitjançant les diferents activitats, anar avançant progressivament de nivell fins a arribar als més alts.


Segons Benjamin Bloom, que és el creador de la Taxonomia de Bloom, aquest procés encaixava en uns dominis psicològics, més centrats en cognitius. A continuació he afegit una taula amb els continguts detallats del que és la Taxonomia de Bloom.







Pealtrees



Pearltrees és una eina que es troba a la xarxa on podem organitzar de manera esquemàtica totes aquelles webs necessàries organitzades de la manera que nosaltres vulguem. La manera que te el Pealtrees en organitzar aquests enllaços es mitjançant perles, d'aquí el nom de l'aplicació (arbre de perles). Cada perla conté un enllaç cap a un espai web o cap a un altre arbre. Els pearltrees són públic, accessibles per qualsevol usuari a traves d'una URL.


Utilització

És molt fàcil d'utilitzar. Per començar ens hem de registrar, un cop registrats ens sortirà la pàgina principal del pearltrees anomenada àrea de treball.
Abaix de tot tenim les eines necessàries per començar a construir el nostre arbre de perles.



1- Creació de noves perles
2- Creació de nous arbres
3- Connexió entre pearltrees i Twitter i/o Facebook
4- Compartir i convidar a altres usuaris a col·laborar en construir el pealtrees
5- Permet visualitzar un conjunt de perles que contenen els enllaços que hem publicat a través de Twitter i/o Facebook.

A continuació he afegit un tutorial per facilitar què és un pearltrees


Per acabar el meu pearltrees:


Educa 2.0 and Materials de formació in Irene (irenemoya3)



Estic d'acord amb que el pealtrees és una molt bona forma d'emmagatzemar totes les webs interessants que utilitzem diàriament, a més a més perquè les tenim totes a la vista i relacionades des del nucli de la pàgina fins les que van sortint a partir d'aquesta. No només és bona per a l'educació sinò que es poden realitzar més d'un arbre amb altres temes interessants i a sobre agafar perles d'altres usuaris relacionat amb el tema que vulguem.

JClic


Què és?


El JClic és un conjunt d'aplicacions informàtiques pels nens on poden jugar, fer exercicis tant de text com de memorització... Per tant, és una aplicació que serveix per aprendre mitjançant activitats educatives.
Aquestes activitats no només es poden realitzar amb l'ús de l'internet sinó que també es poden descarregar i llavors instal·lar les activitats a l'ordinador.


Característiques


El JClic està format per quatre aplicacions:
  • JClic applet
    Un "applet" que permet incrustar les activitats JClic dins d'una pàgina web.
  • JClic player
    Un programa independent, que un cop instal·lat permet realitzar les activitats des del disc dur de l'ordinador (o des de la xarxa) sense que calgui estar connectat a Internet.
  • JClic author
    L'eina d'autor que permet crear, editar i publicar les activitats d'una manera més senzilla, visual i intuïtiva. 
  • JClic reportsUn mòdul de recollida de dades i generació d'informes sobre els resultats de les activitats fetes pels alumnes.

Exemples d'activitats JClic: 

          - El nostre cos




Scratch

Què és?
Scratch és una aplicació informàtica principalment pels nens, encara que la pot utilitzar qualsevol persona. És com una iniciació a la programació a on poden experimentar amb diverses funcions, creant contes, jocs, etc.
El protagonista d'aquest programa és un gat anomenat, lògicament, Scratch:

A més d'utlitzat aquesta animació per fer qualsevol joc, història, etc., també es poden utilitzar moltes altres o bé crear-ne noves!


Característiques
El Scratch té les eines necessaries per fer els projectes que volguem. Disposa de moviment, control, sensors, sons, etc. Unint aquest blocs construim el moviement que nosaltres dessitjem i a partir d'aquí la història, el joc...
Ex:


A continuació posaré un tutorial per a que es vegi més detalladament aquest programa:




A la classe de gitic vam començar a fer un scracth, al principi semblava una mica liós perquè mai havíem utilitzat aquest programa llavors tot eren botons nous que havíem d'aprendre a prémer. A mesura que anàvem investigant semblava més fàcil, però encara una mica complicat ja que es tracta d'agafar-hi la pràctica.
Penso que és molt bo que els nens comencin a utilitzar aquest tipus de programes ja que tota la tecnologia serà molt important per al futur.

La metàfora tutorial i de la construcció

La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

Aquesta és una visió de l'ús educatiu de l'ordinadors centrar en l'alumne. Ell és qui controla la màquina i no a l'inrevés.
Papert va ser qui va crear la principal teoria d'aquesta concepció. Va crear el concepte micromon on l'alumne construeix les seves pròpies idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge, seguint un procés reflexiu i actiu. Per tant, ell és qui dona instruccions a l'ordinador per indicar-li quines són les tasques que ha de fer.

Relacionant aquesta metàfora amb una activitat realitzada a l'assignatura de GITIC la més encertada seria el programa Scratch (Clica per anar a l'entrada on és explicat més detalladament que és).
Aquest programa està dissenyat per a que l'alumne pensi en unes idees, imagini un joc o un conte i finalment el programi i el pugui compartir. Per tant, és l'alumne qui li dona les instruccions al programa perquè sigui d'una manera o d'altre, llavors podríem afirmar que està relacionat amb la metàfora de la construcció.


La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor


En aquesta metàfora es fa referència al programari que reprodueix el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant.
L'interès que té aquesta utilització tutorial de l'ordinador es troba en la capacitat que té la màquina per reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l'alumne. Es pot establir un cert paral·lelisme entre el funcionament d'alguns programes informàtics i la modalitat d'interacció a classe caracteritzada per la seqüència:


iniciació (docent) - resposta (alumne) - avaluació (professor)

Una de les activitats realitzades a classe i que relacionaria amb aquesta metàfora seria la zonaClic,  que ens vàrem enfocar més en el JClic (Clica per anar a l'entrada on és explicat més detalladament que és).
El Jclic és un conjunt d'aplicacions pels nens on poden jugar, fer exercicis tant de text com de memorització o anàlisis, etc. No només són aplicacions que ja estan creades sinó que en tenim la possibilitat de crear-ne moltes mé segons en l'aplicació que siguem.


Com a conclusió penso que és molt important treballar amb qualsevol de les eines que facin més eficaç l'aprenentatge, tant a eines que facin de tutor com aquelles que fan que el nen pugui crear les seves pròpies idees. També és molt important dir que no s'ha d'abusar d'aquestes activitats ja que és una mena de suport.



dijous, 29 de desembre del 2011

Poema

Una de les activitats fetes a COED ha sigut la recitació d'un poema. Jo vaig recitar el següent poema de J.V Foix:



ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol. 
Es quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic. 
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
-O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
Es quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.



Un cop vam recitar el poema havíem de fer una autoavaluació. 
Abans de començar la autoavaluació volia dir que ha sigut una activitat força interessant ja que mai sabem fins a quin punt el nervis d'estar sola davant de tothom ens poden fer desconcentrar-nos. Em va sorprendre molt el fet de saber-me de memòria el poema i que de cop i volta em quedes en blanc davant del meus companys, em vaig quedar molt sorpresa ja que al principi anava amb molta confiança i tranquil·litat.

L'autoavaluació parteix d'unes quantes característiques marcades per l'Imma Gòmez. A partir d'aquestes característiques havíem de fer la nostra autoavaluació:

Elecció del text
- Expressió oral
- Mirada
- Veu
- Postura
- Gesticulació
- Control dels nervis
- Altres

Fent una mica el resum de tot penso que la meva recitació ha tingut bàsicament el problema dels nervis que, encara que creiem que no, te la juguen en qualsevol moment. Tal i com he dit abans vaig sortir molt confiada i tranquil·la ja que m'ho sabia molt bé, però quan vaig començar a fer la petita presentació del poema em vaig començar a posar bastant nerviosa. M'ho vaig notar en la concentració, no recordava tant bé com abans el poema, les cames les tenia creuades i les mans algunes estones agafades. La mirada la vaig enfocar al públic tota la estona i el to de veu penso que va ser l'adequat també. Tot i la jugada dels nervis, penso que no el vaig fer gens malament!

Identitat i territori

Aquest treball ha sigut un dels treballs modulars, juntament amb el del bon comunicador.
Al començament ens vam centrar en pensar un lloc (territori) molt comú en la societat, un territori que el pisses molta gent al llarg del dia. Una vegada vam tenir el territori el vam analitzar.
Vam escollir el metro ja que pensem que és un territori on moltes persones pasen estones llagues, ja sigui 10 minuts o bé 4 hores diàries i a més a més identitat pel fet de que hi han moltes series de persones i cadascú amb una identitat pròpia.

Nosaltres ens hem volgut centrar principalment en l’educació que hi ha al metro. Hi ha 3 tipus:

  • L’ Educació no formal, tracta de les institucions educatives que donen lloc fora de l'àmbit extraescolar. És una educació intencional, metòdica que es dóna en una gran varietat d'espais i els seus caràcters són socioculturals i lúdics. Principalment aquest tipus d’educació la veuríem reflexada en les campanyes com “Corre, salta, juga” que és una campanya que està relacionada amb l’art, fomenta la cooperació i el coneixement del transport. Altre campanya seria la de “Qui la fa la paga”, és a dir, tot aquell que es cola serà sancionat amb multa. Aquesta campanya la situem més a prop de l’educació informal perquè el fet de colar-se també sabem que no s’ha de fer per la societat, pels Mitjans de comunicació etc.

  • L’educació informal, que és un Procés d’aprenentatge continu i espontani que es realitza fora del marc de l’educació formal i la no formal, com a fet social no determinat, de manera internacional. Per tant, és aquella informació que ens fa aprendre continuament, a qualsevol territori. L’exemple serà el fet de No robar ni colar-se al metro, en que sabem que no s’ha de fer per la societat, els músics que hi ha el metro que sabem que darrera d’això hi ha una realitat de necessitat, i per últim el respecte que hem de tenir per a que el metro pugui funcionar.

  • Per últim l’educació formal,  és l'ensenyament oficialment reconegut, normalment pel Govern d'un país, que s'imparteix a escoles o centres similars. L’exemple d’aquesta educació seria una visita al centre de control del metro, amb la companyia dels professors de l’escola, una visita guiada al metro, o un passeig per la història del transport públic a Barcelona, entre d’altres.

En conclusió hem pogut observar que el metro no només ens serveix per a transportar-nos, sinò que dins d’ell hi ha una educació necessaria.

En quant a l'exposició que vam fer sen's va quedar una mica curta, ja sigui perquè ho vam fer massa ràpid o que pels nervis ens saltèssim algunes coses... El prezi si que penso que ens va sortir bastant bé ja que vam fer una linea del metro on cada educació era una parada i finalment un video on es veu reflexada que l'educació dels nens parteix del que fan els grans, sobretot els pares.


Aquest va ser el nostre prezi: http://prezi.com/hzxfwxc-jsuj/el-metro-de-barcelona/

dimarts, 6 de desembre del 2011

Anuncis

Avui a COED hem visualitzat dos anuncis. En realitat tres, però un d'ells estava relacionat amb un altre (Seat Altea). El primer que hem vist ha sigut el de "Galeries" i el segon, que estava relacionat amb un tercer, el de la Seat Altea.

L'anunci de la Seat Altea tracta d'una nena que veu un "animal" a una botiga i el vol. Tot i que sigui un monstre lleig la nena el vol, llavors els pares el compren. És un monstre que creix a mesura que li dones amor, a mesura que l'estimes. Arriba un moment en que es fa molt molt gran i no entra ni al cotxe, llavors no poden anar junts a cap lloc. Pensen en que potser amb un cotxe més gran si que podrien anar tots junts i és quan compren el Seat AlteaXL, aquí està el principal de l'anunci, és a dir, allò que volen anunciar (el cotxe).
El que hem fet a COED amb aquest anunci ha sigut inspeccionar les seves característiques, tant el volum de l'anunci, els colors, etc.
En quant al volum de la melodia al principi és lenta però una melodia suau, bonica, a mesura que va creixent més animada fins que arriba el moment en que s'adonen que això de que creixi és un problema, llavors la música comença a estar una mica més forta ja que expressa desesperació perquè no saben com solucionar el problema.
En quant als colors de l'anunci al principi són molt apagats i a mesura que va passant l'anunci els colors van agafant més tonalitat, per tant a mesura que l'amor creix cap al monstre les tonalitats comencen a ser més visibles, fins que al final el cotxe nou és vermell, que és un dels colors que mostren aquest sentiment d'amor.
En quant al text, encara que sigui parlat, relaciona el fet de que el monstre creix amb el fet de que els nens creixen i per tant la família, llavors necessiten comprar un cotxe nou.

<< Porque ya se sabe que pasa con los monstruos, que crecen i crecen i crecen.... >>





Aquest anunci és la continuació de l'altre anunci de la Seat en que s'omple tot el cotxe de pelutxos, joguines i es queda un porquet corrents darrera el cotxe igual que a l'anunci del "Oh, brother" està el mateix porquet assegut al sofà, com si no li fessin gaire cas. Aquest seria l'anunci:




dijous, 1 de desembre del 2011

web 2.0; eduCAT 2.0



Què és WEB 2.0?


En primer lloc, cal dir que la paraula WEB es equivalent a internet.
La WEB2.0 té la capacitat de que hi hagi una comunicació en doble sentit. Nosaltres podem llegir com a una flexa cap avall que hi ha a la xarxa i també podem escriure aquesta mateixa xarxa.
Per tant, si hi ha una doble flexta vol dir que podem llegir i escriure.

Exemples

En categories, primer aniria la WEB 2.0, les xarxes socials seria un exemple de WEB 2.0. 
El Ms Wong també seria un exemple de WEB 2.0 perquè puc veure els marcadors de tots i jo mateixa també tenir aquests mateixos marcadors, aquçi veuríem aquesta doble fletxa.
Un programa important que fa referencia aquesta WEB 2.0 és eduCAT 2.0:


-  El Programa eduCAT 2.0 fa l'ús de les Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC) a la totalitat dels centres del Servei d'Educació de Catalunya. Així, doncs, eduCAT 2.0 agrupa totes les actuacions del Departament d'Ensenyament per promoure l'ús dels instruments digitals en els processos d'ensenyament i aprenentatge.


-  L' eduCAT 2.0 té com a focus principal que els alumnes adquireixin la competència digital i contribueixin al desenvolupament de competències com és ara la competència d'aprendre a aprendre, per facilitar-los un aprenentatge més autònom i personalitzat. Aquest plantejament requereix també un canvi del professorat. Això comporta, en molts casos, canvis significatius en l'organització i la metodologia docents. Aquest procés d'extensió dels usos de les tecnologies digitals ha de propiciar la reflexió col·lectiva sobre les estratègies que cal adoptar per millorar l'aprenentatge dels alumnes.



Per construir un mapa d' eduCAT 2.0 he utilitzat un pealtrees que és on es poden veure reflexades totes les pàgines webs més interessants enllaçades.


PEARLTREES eduCAT 2.0:







Penso que totes les eines que la WEB 2.0 utilitza són necessàries per una educació més eficaç, per a una autonomia i a l'hora connexió entre moltes persones.
L'ús del misterwong, del twitter, del google reader, tot això facilita un conjunt de marcadors socials, pàgines webs necessàries i en el cas del twitter compartir tot allò que sigui necessari (no només de l'educació).